La Santíssima Trinitat. Diumenge després de Pentecosta

Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)

Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»

Salm responsorial [8,4-9 (R.: 2a)]

Quan miro al cel que han creat les mans vostres,
la lluna i els estels que hi heu posat. 
Jo dic: Què és l’home, perquè us en recordeu? 
Què és un mortal, 
perquè li doneu autoritat? 

R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós el vostre nom per tota la terra! 

Gairebé l’heu igualat als àngels,
l’heu coronat de glòria i de prestigi,
l’heu fet rei de les coses que heu creat, 
tot ho heu posat sota els seus peus. R.

Ramades de bous i ovelles, 
fins i tot els animals de la selva,
l’ocell que vola i els peixos del mar, 
i tot el que segueix els camins dels oceans. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)

Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»

Al llarg de l’any litúrgic contemplem i celebrem el misteri de la salvació: El Pare ha volgut alliberar-nos del pecat i de la mort per mitjà del seu Fill; i el Pare i el Fill ens envien l’Esperit Sant perquè l’obra de la salvació es faci realitat i arribi a plenitud en cadascun de nosaltres. Acabat el temps de Pasqua, després del gran dia de la Pentecosta, commemorem la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que és com un resum concentrat de la història de la salvació contemplada a l’any litúrgic, i ens atansem a Déu en el seu misteri més pregon: misteri d’amor i comunió que surt d’Ell mateix, s’expandeix per tot l’Univers i es vessa damunt nostre per entrar-hi ben endins, al més profund de l’ésser, i realitzar així la nostra transformació com a fills de Déu. La vida cristiana en aquest món és una anticipació, un tast, de la vida de Déu Trinitat. L’Apòstol Sant Pau, al llarg dels seus escrits ens parla de la vida nova en Jesucrist, de la unió de la persona cristiana i de l’Església amb Déu per mitjà de Jesucrist, unió que es veu enfortida gràcies a l’Esperit Sant.

Deia Sant Ireneu de Lió que «la glòria de Déu és la vida de l’home, i la vida de l’home és la contemplació de la glòria de Déu». Aquesta màxima, que m’agrada recordar i meditar, està en consonància amb el que diu l’Apòstol quan afirma que «per Jesucrist tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu», és a dir, la nostra vida, que és participació en la vida que Ell plenament posseeix. Ara bé, per arribar a la glòria, Jesucrist va viure com un de nosaltres i va passar per la creu; la qual cosa ens revela que en el camí cristià hem d’assumir la realitat de la vida tal com se’ns presenta i donar-li un sentit sobrenatural a la llum de la glòria de Déu que esperem, perquè l’esperança cristiana és una virtut activa. La diferència entre l’esperança i l’espera és el caràcter actiu de la primera i la passivitat de la segona. Quan a l’estació esperem l’arribada del tren, no estem vivint en l’esperança, sinó que simplement ens instal·lem en l’espera; que el tren arribi en l’horari previst no depèn de les nostres disposicions, obres o actituds, ni acostuma a causar en nosaltres una alegria especial. En canvi, l’esperança fa que mantinguem una actitud d’expectació, d’alerta i de joia, fa que ens disposem i que ajudem els altres a preparar-se per a la vinguda del Senyor, per a la manifestació de la seva glòria. No m’atreveixo a donar cap definició de la glòria en què Déu ens vol fer participar, perquè és tan gran que les meves paraules resultaran pobres i es quedaran curtíssimes; n’hi ha prou de dir com Sant Pau: «cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen» (1 Cor 2, 9).

Perquè puguem arribar a la vida que Ell plenament posseeix i siguem capaços de gaudir-la ja en aquest món, Déu ha vessat en els nostres cors l’Esperit Sant. La donació de l’Esperit és el fonament de l’esperança; pensem per tant en la comunicació de l’Esperit que Déu ens ha fet, en el que representa per a nosaltres el Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia, com a través d’aquests sagraments Déu ens fa participants de la glòria del seu amor que som cridats a compartir. ¿No és veritat que allí on hi ha amor hi ha pau, alegria i felicitat? En canvi, allí on es barra el pas a l’amor hi ha odi, rancúnia, enveja, discòrdia i guerra. La presència de mal en el món ve donada sovint per la manca d’amor entre els éssers humans o pel tancament voluntari a l’amor que ens ve de Déu. Causa un profund sofriment veure com hi ha pobles que estan en guerra, refugiats que han de marxar del seu país, homes i dones als quals els hi són negats llurs drets, o aquells que moren víctimes de l’odi, de la violència o de la despreocupació dels altres. Quan Déu ens dóna el seu amor per l’Esperit Sant que es vessa en els nostres cors, ¿no haurien de rebre’l amb agraïment i no hauríem d’estar disposats a comunicar-lo als germans?