La Concepció Immaculada de la Benaurada Verge Maria, 8 de desembre

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos. R.

R. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

Alegra't, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu

           Al llarg dels vint-i-un segles de vida cristiana, l’Església ha sabut treure les conseqüències del millor elogi que mai hagi estat fet a la Mare del Salvador: «Plena de gràcia». Basada en aquesta lloança i aprofundint en la font de la revelació, l’Església ha definit sobre Maria quatre dogmes o, dit d’una altra manera, ha coronat el seu cap amb una diadema amb quatre joiells brillants: la seva maternitat divina –que és la base dels dogmes marians–, la seva virginitat perpètua, la seva immaculada concepció i la seva assumpció al cel en cos i ànima. El misteri que celebrem avui no es fixa només en l’absència del pecat original quan Maria va ser concebuda al si matern, sinó que apunta a quelcom d’incomparablement més gran com és la invasió triomfal de la gràcia divina en l’ànima de Maria des del primer instant del seu ésser, una plenitud de gràcia que Déu ha volgut per a ella amb l’amor de Fill.

Maria, plena de gràcia és neta de tot pecat. En definir solemnement del dogma de la Immaculada Concepció, deia el Beat Papa Pius IX: «La doctrina segons la qual la Mare de Déu en el primer instant de la seva concepció, per gràcia especial i privilegi de Déu Totpoderós, i pels mèrits de Jesucrist, Redemptor del gènere humà, va ser preservada d’aquella falta original és doctrina revelada per Déu i així l’han de creure tots els creients». Es tracta d’un fet únic, puix que tots hem nascut amb el pecat original: els sants que han deixat l’empremta de Déu en el món, els màrtirs que han donat la prova més gran d’amor, les verges que han embellit el món amb la seva puresa, tots han vingut al món marcats pel pecat original, igual que nosaltres; tots menys una: Santa Maria. En això jo no veig tant un privilegi especial com la condició necessària perquè els Sant dels Sants vingui al món: calia que, en fer-se home, les entranyes maternes que l’havien de rebre fossin santes. Per això, des del primer instant, Déu va santificar aquella que havia de ser la seva Mare. En relació amb aquest fet, també Déu ens ha concedit als cristians un do i un privilegi excepcional: el baptisme, que esborra en nosaltres la màcula del pecat original. En celebrar la Immaculada Concepció de Maria hem de celebrar també el nostre naixement a la vida de la gràcia per mitjà del baptisme. Molts sants no han perdut mai la vida de la gràcia aconseguida en el baptisme, però, malgrat tot, en la seva santedat s’ha manifestat també el fang del qual tots estem fets. Si examinem la rosa més bonica, veiem pols als seus pètals i insectes al seu calze. Solament Maria és la rosa sense cap taca. «Més neta que el sol», diem de la benaurada Verge, perquè el sol té taques; Maria, en canvi, no en té cap.

La Santíssima Verge Maria ens mostra que tots estem cridats a ser fills de Déu per la gràcia. Ho il·lustraré amb una anècdota que ens ho farà més comprensible; és una anècdota ja antiga. Una noia d’un poble, en començar el curs se’n va anar a fer estudis a un col·legi de la capital, on viuria com interna. Com que es va descuidar de portar-se un mirall, va escriure immediatament a casa reclamant-lo. La seva mare li va enviar tot seguit no un, sinó tres “miralls”. Hi havia el que la noia havia demanat, amb un paper enganxat que deia: «El que ets». Després hi havia una estampa amb una calavera representada on es podia llegir: «El que seràs». Finalment, hi havia una preciosa estampa de la Verge Immaculada en la qual hi havia escrit: «El que has de ser». Aquest és el mirall que els cristians més hem d’usar, perquè no hi ha hagut en el món criatura més formosa que Maria; així pregarem devotament amb la Mare de Déu, ens assemblarem més a ella i arribarem a transformar-nos en fills de Déu per la gràcia de Jesucrist i l’acció de l’Esperit Sant. ¿Vols ser un deixeble fidel de Jesucrist? Fes com Maria i no t’equivocaràs perquè ella és el model perfecte de persona que viu d’acord amb la voluntat de Déu.