Escolteu-me, illes i costes, estigueu atents, pobles llunyans: Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l'ombra de la seva mà, féu de mi una fletxa aguda, em guardà en el seu buirac, i em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» Jo estava pensant: «M'he cansat en va, he consumit les meves forces per no res.» De fet el Senyor sostenia la meva causa, el meu Déu em guardava la recompensa. El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d'Israel; m'he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel; t'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra.»
Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu,
vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco,
descobriu de lluny estant els meus propòsits,
sabeu bé si camino o si reposo,
us són coneguts tots els meus passos.
R. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable.
Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de la mare.
Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable,
és meravellosa la vostra obra. R.
Us era tot jo ben conegut,
res de meu no us passava per alt quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat, aquí baix a la terra. R.
En aquells dies, Pau digué: «Als nostres pares, Déu els donà David per rei i, testimoniant a favor d'ell digué: M'he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor, ell durà a terme tot el que em proposo.» De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seva missió deia: Jo no sóc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calçat dels peus. Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació.»
Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s'hi oposava dient: «No, que s'ha de dir Joan.» Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se'n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S'ha de dir Joan.» Tots se'n van meravellar. I a l'instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell. I el noi creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel.
Sis mesos abans de la Nativitat de Jesús celebrem el Naixement de Joan. L’Església antiga va situar la celebració del naixement de Jesús al solstici d’hivern i la del naixement de Joan al solstici d’estiu. Pel fet que aleshores ja hi havia festes populars, amb un contingut de festa humana i també religiosa natural, vinculades al ritme de la naturalesa, aquestes festes populars foren assumides i incorporades d’alguna manera a la fe cristiana, tot depurant allò que no n’era compatible. Per això, a nosaltres, els cristians de començaments del segle XXI, tot ens ve junt: les revetlles i les fogueres, la felicitació de tots aquells que celebren la seva onomàstica, les festes majors de molts pobles, viles i ciutats… Com deien els nostres avantpassats, «Tot és bo per a qui viu en gràcia de Déu», que és com dir que tot és bo per a qui ho viu com a do de Déu, Creador del món i de la seva bellesa i esplendor; de Déu, que se’ns ha revelat personalment en el seu Fill Jesucrist, els camins del qual foren anunciats i preparats per aquell profeta a qui els seus pares van posar el nom de Joan per indicació de l’àngel.
A casa de Zacarias i Elisabet hi ha festa grossa perquè, a les seves velleses, els ha nascut un fill, que ells desitjaven i demanaven a Déu. Al cap de vuit dies, es reuneixen els familiars i amics per felicitar els pares, alegrar-se junts, circumcidar segons el costum d’Israel i imposar el nom al nadó. Antigament, el nom d’una persona expressava la seva naturalesa o la seva missió en aquesta vida. Joan significa «El Senyor és misericordiós», és a dir, el Senyor mostra i comunica el seu amor. Podem contemplar la misericòrdia i l’amor divins envers aquells pares que ja no eren joves. Igualment, podem veure la misericòrdia i l’amor de Déu envers el seu poble, puix que aquest infant anunciarà i prepararà la gran revelació de l’amor diví, que es realitzarà en Jesús, el Fill de Déu fet home. Certament, “Zacarias”, com el pare, hauria estat un nom adient, ja que significa «Déu recorda», i aquest record queda molt ben expressat en l’amor i la compassió del Senyor. Tanmateix, Déu volia que el nen s’anomenés “Joan”, per posar de relleu un amor i una misericòrdia que parteixen del record, però que van molt més enllà; i per això, per a tota l’Església i per al món, la festa d’avui ha de ser plena de joia.
La tradició cristiana ha afegit al nom de Joan l’apel·latiu de “Baptista”, perquè batejava i per distingir-lo de l’altre Joan, l’Evangelista i apòstol de Jesús. I és que el baptisme que Joan conferia resumeix i simbolitza la seva predicació de la necessitat de conversió que segueix sent encara vigent per a nosaltres, ja que sempre necessitarem convertir-nos i obrir-nos més i més a la vinguda de Jesucrist en nosaltres. Això és el que avui hem de demanar, en aquest dia de festa: desitjar i voler sempre obrir més el nostre cor, tota la nostra vida, a la misericòrdia i a l’amor de Déu que es manifesten en tants fets i circumstàncies –per exemple, en la bellesa del món que Ell ha creat–, però que sobretot s’ha manifestat en Jesucrist, en Ell, el Senyor ressuscitat, que hi és i hi serà present, viu i actuant, en aquesta celebració de l’Eucaristia per tal que nosaltres avancem en el camí de viure en comunió amb Déu i amb els germans.